CARABÉ, [CARABEN, KARABE] s.

Ambre groc, succí, d'aplicació medicinal.

V. cafré.

"E si voletz restrenyer l alargament prenet hipoquistidos, suc d aranyons, acacie, spodi, carabe, egualment una dracma de cascu..."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XXII

"Aquest colliri val a les desfeytes: prin vert e armoniach e cancer mari cremat... caraben, pes d un diner e mig..."
Joan Jacme Alcoatí f. lxx v, a

"Haure innonnom.
Dix Gal. que la flor d aquest arbre a ssimplea e calor e rretrau a ssequetat e la sua guma es lo carabe e ela es calent e dessequa mes que la flor e la fulla fa la obra de la flor..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 66, b

"Item prenets karabe que es lambre / e molets lo / e dats li n a beura / e no li qual haver pahor de vomit."
Receptari de la Universitat de València f. xlvj